Passa al contingut principal

Animalistes de pa sucat amb oli

“ Saben aquell que diu que la Vaca Margarita ha viatjat de Tortosa al Priorat ?”

Comencem ....

Més de 160.000 signatures ha aconseguit l’associació “el Hogar Provegan “a través d’una iniciativa a Change.org per salvar del sacrifici a una vaca.

La primera imatge que m’ha passat pel cap ha estat la d’un ritual de màgia negra, on una cabra i un senyor d’aquells que et fa canviar de vorera quan et ve de cara acompanyaven a la nostra Margarita.
Un cop racionalitzat tot plegat he entès que necessitava conèixer quins eren els motius reals d’aquest sacrifici i ,buscant una miqueta, els he trobat.
La vaca Margarita és un animal “sense papers”, situació descoberta a partir de la  denuncia d’una veïna de la finca on campava i , segons la normativa vigent, aquests factors comporten el sacrifici de l’animal.
Els membres d’aquesta associació han intentat atribuir-li l’estatus d’animal de companyia per atenuar la pena a una simple sanció econòmica però la legislació Europea no ho contempla ni permet.

Quan jo era petit i estava malalt em quedava a casa l’àvia. Recordo acompanyar-la a plaça i com em deixava triar un conill d’una de les paradetes. Un cop a casa jugava amb ell , li donava de menjar i l’acaronava fins l’hora de fer el dinar .Després d’un cop sec cap per avall tocava pelar-lo , tallar-lo i cap a la cassola.

Molts i moltes diuen ser animalistes i mengen productes càrnics .
Molts i motes s’autodefineixen com animalistes i no van alçar la veu el passat mes de febrer quan la generalitat va ordenar el sacrifici de més de 7.000 ànecs arribant a sumar un total de 17.000 aus les sacrificades per possible grip aviar a mínim 6 granges d’aviram catalanes. Aquest fet va provocar greus pèrdues econòmiques al sector.

Els vegans ,normalment els animalistes més radicals , consideren que els animals no humans tenen també els seus drets i rebutgen l’ “especisme” , de fet estan intentant equiparar-lo al racisme o al sexisme.

Estic a favor de fer lleis per evitar el patiment animal i endurir les penes per aquells que maltracten , abandonen o els sacrifiquen, però no puc entendre que com a societat dediquem esforços a salvar una vaca quan al costat de casa tenim humans dormint en un banc o flotant al Mar Mediterrani.

Que fan els animalistes quan una plaga de rates se’ls menja l’hort?
I si tenen per casa escarabats o mosquits els alimenten?
Potser hi ha animals de primera i de segona?

Ups!! Que se’m refreda l’entrecot!!



Gustau Vilellas ( @tavitu007)

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Debut , intrusionisme , becaris i més.

Avui estic fent un somni realitat, un anhel que m’acompanya des de fa lustres. Aquest és el primer article que publicaré en un mitja i estaré molt satisfet si aconsegueix transmetre l’alegria que m’envolta al poder compartir aquestes desordenades lletres. Intentaré en petites pinzellades i subtilment entre línies , abduir-vos al meu submón dels pensaments i sacsejar-vos el cap a base de cabòries i reflexions, que segurament  seran titllades de demagògia per aquelles persones amb manca d’empatia. Comencem .... Recentment ,el xef que va néixer a Manresa , un parell d’anys més tard que jo, va fer bullir les xarxes per uns comentaris sobre els becaris que l’acompanyen al seu restaurant amb estrella Michelin, l’ Àbac . Seguint un conveni reglat, el Jordi Cruz dona l’ oportunitat a becaris ,amb carència de retribució econòmica i titllats d’esclaus per l’esquerra rància i radical, a formar-se. Si, és aquella mateixa gent d’esquerra que defensa les xarxes d’intercanvi i de col·lab

Jo tinc amics ciclistes, però....

Us imagineu que jo dissabte, juntament amb els meus amics, agafo uns patins en línia i surto de Cambrils amb destí Reus per la TV-3141? Comencem …. Aquest passat dissabte, aprofitant el bon temps, vaig decidir treure la moto i anar a agafar uns revolts amb un amic, el Jordi. Com fem habitualment abans de sortir planifiquem una ruta i busquem on pararem a fer el cafetó i on farem unes braves com a segon avituallament. Concretament aquest dissabte ens va fer trempar una ruta que sortia del Vallès Occidental i ens portava pel Bages, Moianès, Osona, Vallès Oriental, Maresme i que finalitzava altre cop al Vallès Occidental, 300 kilòmetres per carreteres comarcals molt virades i salvant tres ports de muntanya. Un cop comprovada la pressió dels neumàtics i equipar-nos amb els guants ,pantalons amb les proteccions adequades, caçadora, botes … Ens posem el casc i sortim… Al llarg de les gairebé 6 hores sobre la moto ens vàrem creuar, avançar i “patir” centenars de ciclistes