Passa al contingut principal

Debut , intrusionisme , becaris i més.

Avui estic fent un somni realitat, un anhel que m’acompanya des de fa lustres.
Aquest és el primer article que publicaré en un mitja i estaré molt satisfet si aconsegueix transmetre l’alegria que m’envolta al poder compartir aquestes desordenades lletres.
Intentaré en petites pinzellades i subtilment entre línies , abduir-vos al meu submón dels pensaments i sacsejar-vos el cap a base de cabòries i reflexions, que segurament  seran titllades de demagògia per aquelles persones amb manca d’empatia.

Comencem ....

Recentment ,el xef que va néixer a Manresa , un parell d’anys més tard que jo, va fer bullir les xarxes per uns comentaris sobre els becaris que l’acompanyen al seu restaurant amb estrella Michelin, l’ Àbac .
Seguint un conveni reglat, el Jordi Cruz dona l’ oportunitat a becaris ,amb carència de retribució econòmica i titllats d’esclaus per l’esquerra rància i radical, a formar-se.
Si, és aquella mateixa gent d’esquerra que defensa les xarxes d’intercanvi i de col·laboració entre membres qui en fa la crítica més sagnant.

Incloure que has passat 3 mesos de becari a l’Àbac és bo per qui ho realitza?no és un punt que segur que estarà en negreta al currículum?

Tot això em recorda converses viscudes amb persones que fan descàrregues de series per internet pel simple fet que són gratis. Persones que sistemàticament  critiquen als empresaris que contracten treballadors de forma legal amb contractes temporals per estalviar-se diners.

És la gent que critica al propietari de Zara per donar 3 milions d’euros a creu roja quan mai han donat ni un cèntim a aquesta entitat. És la gent que es queixa de amazon, dels grans centres comercial , dels outlets , de Uber ... i van als comerços regentats per asiàtics a comprar les coses per un tema de que s’estalvien uns euros.

A tots , tan de dretes com d’esquerres, espero que no m’acuseu d’intrusisme laboral pel fet d’escriure i opinar sense tenir cap formació al respecte. Espero també que no defenseu els meus interessos econòmics per fer-ho sense rebre ni un sol euro.
Encantat estaré si ,en comptes d’un aprofitat que pren el lloc de treball a un jove que ha estudiat periodisme o a un tertulià en atur ,trobéssiu en mi una persona que sense la necessitat de conèixer el concepte “diners” se sent la més ben pagada del món.

Gràcies diari la República!
Gràcies per esclavitzar-me


@tavitu007

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Animalistes de pa sucat amb oli

“ Saben aquell que diu que la Vaca Margarita ha viatjat de Tortosa al Priorat ?” Comencem .... Més de 160.000 signatures ha aconseguit l’associació “el Hogar Provegan “a través d’una iniciativa a Change.org per salvar del sacrifici a una vaca. La primera imatge que m’ha passat pel cap ha estat la d’un ritual de màgia negra, on una cabra i un senyor d’aquells que et fa canviar de vorera quan et ve de cara acompanyaven a la nostra Margarita. Un cop racionalitzat tot plegat he entès que necessitava conèixer quins eren els motius reals d’aquest sacrifici i ,buscant una miqueta, els he trobat. La vaca Margarita és un animal “sense papers”, situació descoberta a partir de la  denuncia d’una veïna de la finca on campava i , segons la normativa vigent, aquests factors comporten el sacrifici de l’animal. Els membres d’aquesta associació han intentat atribuir-li l’estatus d’animal de companyia per atenuar la pena a una simple sanció econòmica però la legislació Europea no ho contempla

Jo tinc amics ciclistes, però....

Us imagineu que jo dissabte, juntament amb els meus amics, agafo uns patins en línia i surto de Cambrils amb destí Reus per la TV-3141? Comencem …. Aquest passat dissabte, aprofitant el bon temps, vaig decidir treure la moto i anar a agafar uns revolts amb un amic, el Jordi. Com fem habitualment abans de sortir planifiquem una ruta i busquem on pararem a fer el cafetó i on farem unes braves com a segon avituallament. Concretament aquest dissabte ens va fer trempar una ruta que sortia del Vallès Occidental i ens portava pel Bages, Moianès, Osona, Vallès Oriental, Maresme i que finalitzava altre cop al Vallès Occidental, 300 kilòmetres per carreteres comarcals molt virades i salvant tres ports de muntanya. Un cop comprovada la pressió dels neumàtics i equipar-nos amb els guants ,pantalons amb les proteccions adequades, caçadora, botes … Ens posem el casc i sortim… Al llarg de les gairebé 6 hores sobre la moto ens vàrem creuar, avançar i “patir” centenars de ciclistes