Jo tinc amics ciclistes, però....

Us imagineu que jo dissabte, juntament amb els meus amics, agafo uns patins en línia i surto de Cambrils amb destí Reus per la TV-3141?

Comencem ….

Aquest passat dissabte, aprofitant el bon temps, vaig decidir treure la moto i anar a agafar uns revolts amb un amic, el Jordi.

Com fem habitualment abans de sortir planifiquem una ruta i busquem on pararem a fer el cafetó i on farem unes braves com a segon avituallament.

Concretament aquest dissabte ens va fer trempar una ruta que sortia del Vallès Occidental i ens portava pel Bages, Moianès, Osona, Vallès Oriental, Maresme i que finalitzava altre cop al Vallès Occidental, 300 kilòmetres per carreteres comarcals molt virades i salvant tres ports de muntanya.

Un cop comprovada la pressió dels neumàtics i equipar-nos amb els guants ,pantalons amb les proteccions adequades, caçadora, botes … Ens posem el casc i sortim…

Al llarg de les gairebé 6 hores sobre la moto ens vàrem creuar, avançar i “patir” centenars de ciclistes de totes les edats i gèneres. Pocs anaven sols, molts en grups reduïts i d’altres que recordaven l’escamot del Tour de França!!

Pujaven els ports per carreteres estretes on cap grup enfilava el camí en fila única. Molts anaven en formació de 2, previst i normativament correcte, i altres es movien de forma anàrquica.

Crec que tothom té dret de fer ús de les vies públiques, crec que uns pocs ciclistes no generen un problema però estic convençut que la gran quantitat que actualment hi ha per les carreteres genera problemes de convivència i risc d’accidents.

Com puc avançar deixant 1,5 metres de distància al ciclista si la via no ho permet?
He de circular al seu ritme tota l’estona?
Pot un grup de ciclistes avançar-ne a un altre?

Si un ciclista impacta amb un cotxe, serà el més mal parat, però si és degut a una pèrdua del control de la bicicleta qui es farà càrrec de la reparació del vehicle?
No tenen assegurança obligatòria. No paguen cap mena d’impost de circulació. No van degudament identificats amb una “matrícula” i poden circular per carreteres on avançar-los està tipificat com a infracció.

El conseller d’Interior de la Generalitat, Sr. Jordi Jané, explicava que els ciclistes morts o ferits greus en vies urbanes catalanes va augmentar un 31% l’any 2016 respecte al 2015 i en les interurbanes un 11%.

Cal reglar-ho de forma urgent, ja quel, com a societat, no ens podem permetre que cap més ciclista perdi la vida en les carreteres del nostre país.

Amics ciclistes, molt a favor de compartir els drets de les vies públiques amb vosaltres, molt a favor també que creïn un normes que regulin els vostres deures o em trobareu ben aviat patinant i creant el caos per aquelles rutes que cada dissabte us feu vostres fins a agafar una “pàjara”.